SHODOKA - CANT DEL CAMÍ DE LA IL·LUMINACIÓ (Fragment)
No veus aquest home que camina serenament,
que és més enllà del saber i no persegueix res?
No evita pensar vanament ni cerca la Veritat.
La veritable naturalesa del no-saber és la naturalesa essencial mateixa.
El cos aparent il·lusori buit és el veritable cos de la Veritat.
Quan el cos de la veritat desperta de debò, no hi ha ni una sola cosa.
La font de la nostra naturalesa pròpia és la naturalesa essencial.
Les cinc skandes van i vénen com passen els núvols en el cel buit.
Cobdícia, odi i orgull apareixen com bombolles en la superfície del mar.
El bon deixeble segueix fermament decidit.
Els altres saben molt i dubten de molt.
Aparta ja els vels bruts a què t'aferres.
Per què estàs orgullós de les teves bones obres?
Des que vaig experimentar el no-nascut
no m'acontenten ni m’entristeixen fama ni deshonor.
Caminar és zen, seure és zen,
parlar o callar, moviment o repòs.
El cos sempre està en pau.
Fins i tot a la vista de l'espasa que ens ha de matar, el cos segueix impertorbable.
Fins i tot si bevem verí, ell segueix tranquil.
He entrat en l'espès del bosc, que és ple de bellesa i silenci.
En una vall recollida, entre altes penyes,
estic assegut tranquil·lament a la meva cabana sota el vell pi.
Ple de pau estic assegut a la meva ermita i em trobo bé.
La lluna brilla sobre el riu,
el vent bufa entre els pins.
El silenci pur d'aquesta nit... quin és el seu origen?
L'ètica de la naturalesa essencial és com una pedra preciosa
enganxada en el fons del meu cor,
i el meu vestit és la rosada, la granota, el núvol i la boira.
Qui ha despertat no cerca la veritat,
no talla il·lusions.
Veu clar que veritat i il·lusió són buit, no tenen forma,
però aquesta no-forma no és ni buit ni no-buit,
més aviat és la veritable forma del Tathagata.
El mirall de la consciència brilla clar i sense vels.
La seva brillantor penetra l'escletxa més petita del cosmos,
totes les coses es reflecteixen en la consciència.
Aquesta claredat plena és més enllà de dins o fora.
Qui es queda anquilosat en el buit, nega causa i efecte.
Aquest caos porta al desastre.
Qui es queda en el buit i rebutja el món de les coses
evita ofegar-se, però es llança al foc.