CANT DE LLOANÇA DEL ZAZEN
ZAZEN WASAN Hakuin Zenji (1686-1769).
Totes les criatures, en el fons, són budes,
passa com amb l’aigua i el gel: no hi ha gel separat de l’aigua,
i separats de les criatures no hi ha budes.
No sabent que la veritat és tan a prop,
les criatures cerquen lluny quina pena!
S’assemblen als qui estant enmig de l’aigua
criden demanant aigua; assedegats
s’assemblen al fill del ric,
que caminava errant entre els pobres.
Les criatures travessen els sis móns,
perduts en les tenebres de la ignorància,
vaguen de foscor en foscor.
Com podran alliberar-se alguna vegada del néixer i morir?
El zazen segons l’ensenya el Mahayana:
No hi ha lloança que esgoti els seus mérits.
Les paramites: donar almoina, servar els preceptes…
i altres bones obres enumerades de diferents maneres,
invocació del nom de Buda, penediment, etc.,
tot brolla del zazen.
El mèrit del zazen, encara que practicat un sol cop,
esborra la culpa incalculable acumulada en el passat.
On són els camins del mal que ens desvien?
La terra pura no pot ser lluny.
Qui ple d’humilitat, encara que una sola vegada,
escolta aquesta veritat,
l'enalteix i la segueix confiadament,
assoleix felicitat il·limitada.
Si reculls la mirada cap a endins
i verifiques la realitat de la naturalesa pròpia
la naturalesa pròpia que és una no-naturalesa
transcendeixes el pensar intel·lectual.
La porta a la unitat de causa-efecte és oberta,
el camí del no-dos, no-tres, hi porta directe.
La teva forma és forma de la no-forma;
el teu anar i venir no té lloc més que on ets.
El teu pensament és pensament del no-pensament,
el teu cantar i ballar no són més que la veu del Dharma!
Que n’és d’il·limitat i lliure el cel del samadhi!
Que n’és de clara i deliciosa la lluna de la quàdruple saviesa!
En aquest instant, què et falta?
Se’t manifesta Nirvana,
el lloc on ets és la terra pura
Tu ets cos de Buda.